QUE SONI LA QUÍMICA!

Els quatre elements químics que apareixen citats amb més freqüència en qualsevol cançó o composició musical són: Ag, Au, Sn i O (seguit de Cu i Fe). Per tal de quantificar la presència d’aquests elements en el mercat de la música, Santigo Álvarez, químic de la UB, ha analitzat els títols disponibles en una “ciberbotiga” musical. Els resultats del seu estudi apareixen publicats en la revista New Journal of Chemistry.

PLATA i OR, els més citats:

- Entre els compositors clàssics que fan referència a aquests elements destaquen Bach, Beethoven o Walgner.

- En el camp del pop-rock també abunden els grups i solistes que esmenten aquests dos metalls preciosos en les seves cançons, com Beatles, Bob Dylan, Genesis, Elvis Presley, The Rolling Stones, Sting, etc.

ESTANY, un altre metall important:

- Krzysztof Penderecki el va utilitzar com a instrument en la seva obra “Fluorescentes”, juntament amb un troç de fusta i vidre, una sirena i una màquina d’escriure.

- Louis Armstrong, King Oliver, Sidney Bechet, Kid Ory o Tommy Dorsey, considerats figures del Jazz, van interpretar una peça relacionada amb aquest metall, coneguda com a Tin Roof Blues.

OXIGEN, element que constantment s’ha anat relacionant amb l’amor.

FERRO, freqüentment en música associada al Rock.

NITROGEN i ARGÓ, elements trobats en la canço Aire del grup español Mecano.

QUÍMICA PRECURSORA DE L’OZÓ?

“Científics de la Universitat de California van descobrir una reacció química que genera l’ozó en les grans ciutats i al controlar-la podría millorar l’aire que respiren milions de persones en el món.

Sinha, bioquímic de la Universitat de San Diego va descobrir que els radicals d’hidroxil són fins a 10 vegades més importants en la generació de ozó en les grans ciutats que el que s’estimava abans.

Científics alemanys van descobrir fa 11 anys que els anomenats radicals d’hidroxil contribuien en reaccions químiques a la formació de l’ozó en les grans ciutats en combinació amb la llum i altres agents formadors de contaminació de l’aire. No obstant, Sinha va descobrir que els radicals de hidroxil (OH) són precursors determinants en la formació de l’ozó de les metròpolis mundials.

Els radicals OH es produeixen trencant un enllaç entre oxígen i hidrògen d’una molècula d’aigua. Els serveis mèdics de qualsevol ciutat del món troben radicals OH en organismes de pacients amb dolors cerebrals i cardiovasculars.

En l’ambient, la formació de radicals OH es produeix per reaccions químiques entre vapor de l’aigua i diòxid e nitrogen.

Per tant, encara que aquesta reacció va ser considerada abans com a element participatiu en la contaminació, Sinha va explicar que, en síntesis, la formació radicals OH en les ciutats és fins a 10 vegades més ràpida del que s’havia considerat fins ara.”

CREA EL TEU MAPA MENTAL!

Com ja s’havia comentat, una de les maneres per facilitar la organització a l’hora de fer una exposició és creant un Mapa Mental. A més, gràcies a aquest “esquema” permeten que el lector es pugui centrar i per tant, tingui alguns coneixements d’allò que s’explicarà.

A continuació podeu observar el meu primer Mapa Mental! Es tracta d’una activitat proposada en l’assignatura TCAQ: Cada alumne ha de crear un mapa mental basant-se en el seu wiki. En el meu cas, m’ha tocat el tema “Els blogs i la Química”. Aquí en podeu veure el resultat!

Sigues original i crea un Mapa Mental per a la teva propera exposició!

P.D. El programa que ens van aconsellar per a crear-los és Freemind.

QUÈ ES CONEIX COM A “PEER REVIEW” ?

Basant-nos en els textos científics… Un article d’aquest tipus, abans de ser publicat a una revista, ha de passar per el que s’anomena PEER REVIEW. Per tal d’entendre-ho millor, s’aplicarà a un exemple.

Imagina’t que un científic vol redactar un article per tal que aquest sigui publicat. El científic seria el que tothom coneix com a autor de l’article. Un cop s’ha redactat el text, un editor, amb coneixements suficients sobre el tema de què tracta l’article avalua el text, abans de que sigui publicat. L’editor tant pot aportar noves idees com donar l’acceptació de l’article per tal que aquest sigui publicat.

Com a principal pauta, les preguntes que s’han de respondre els revisors (editors) d’un artícle, es citen a continuació:

• Llenguatge adequat?

• Objectius clars?

• Idees coherents?

• Llargada adequada?

• Novedós?

• Científicament sòlid?

• Recomanacions de millora.

Aquest control d’avaluació de la qualitat de l’article ha de dur-se a terme sempre, degut a que si en una revista científica s’expliquen coses no coherents, les quals un lector pot identificar com a errònies, provocaria un descens de lectors per a aquella revista.

L’IMPORTÀNCIA DE LA CIÈNCIA I EL CANVI CLIMÀTIC

El passat dimarts 02 d’Abril, es va publicar al diari LA VANGUARDIA una notícia que feia referència al canvi climàtic. La manca de coneixement científic per part dels ciutadans, va fer que el periodista publiqués una notícia que porta com a títol CIÈNCIA I PROPAGANDA per tal d’obrir un debat sobre l’escalfament global del nostre planeta. A continuació, podeu llegir-ne una altra notícia referida al canvi climàtic!

Nacions Unides han reconegut oficialment per primera vegada al canvi climàtic com a assumpte de drets humans

“En una reunió a Ginebra, l’assamblea de drets humans de Nacions Unides va aprovar una ressolució declarant que l’escalfament global podría amenaçar el benestar d’algunes de les persones més vulnerables del món, majoritàriament degut a que l’augment en els nivells del mar amenacen l’existència d’algunes illes”.

Experts ambientalistes diuen que l’augment dels nivells del mar, les plujes violentes, les sequíes i les innundacions podrien tornar-se més freqüents degut a l’escalfament global. Si això passa, milions de persones podrien perdre les seves vivendes i veure’s amb manca de menjar i aigua potable.

Aquesta ressolució va tenir un ampli cop de mà per part de petites illes com les Maldives, els habitants del la qual afronten amb major probabilitat els efectes més honerosos de tals condicions climàtiques extremes. I és que, consideren que ja era hora que les Nacions Unides s’adonessin que els pobres del món són el que realment afronten més pèrdues degut al canvi climàtic.

Amb això vull arribar a la finalitat de destacar la importància que té l’escalfament global per a totes les zones del planeta…

ÉS HORA D’EXPOSAR BÉ!

Estàs a punt de fer una presentació oral, com saps com has d’actuar davant el públic? Cap a on miro? Quins gestos puc fer i quins no? Com evitar una presentació avorrida?

Per respondre a aquestes preguntes, es citen a continuació alguns consells a l’hora de fer una presentació oral davant d’un públic.

Mirar a les persones: Mai mireu el sostre, el passadís, les finestres, etc, cal que hi hagi un contacte visual amb les persones presents a l’acte. El fet de mirar a un altre lloc, pot distreure al receptor.

No planejar cap gest: Els gestos han de sortir naturals, si estan previstos poden semblar falsos. Cal que surtin amb naturalitat.

Fer riure a l’audiència: Mentre informem a l’audiència, què millor que introduïr-hi una mica d’humor? Així, els receptors probablement estiguin més interessats en el tema. Si no és així, podria semblar una presentació avorrida.

Fer col·laborar al públic: De tant en tant, cal fer preguntes al públic, així ens assegurem que estan escoltant i afavorim l’establiment d’una conversació amb el públic que podrà ser entretinguda.

Ser honest: Cal dir sempre la veritat, encara que no sigui el que el públic vulgui escoltar. Els receptors acceptaran la opinió, i la respectaran.

Moure’s una mica: Com mostraries més atenció, en una presentació en què l’emissor estigui assegut i parlant, o bé en una presentació animada? És el mateix cas, els gestos i els moviments, caminant per l’espai que es disposi augmentarà l’atenció per part del públic.

No mostrar els nervis: Cal claretat a l’hora de parlar. Si ens equivoquem, mai podem fer notar al públic els nervis, cal corregir-ho de manera natural, que no doni a entendre que el fet d’equivocar-se aporti nerviosisme i sigui un motiu pel qual no es recordi de què es parlava.

Fer pauses: No és bo parlar ràpid, perquè hi ha una possibilitat immensa de que no s’entengui el que s’estigui dient. Tampoc cal parlar lent, sinó avorreix al receptor. El que cal és fer pauses, per respirar i per deixar un temps que el públic reflexioni sobre el que s’acaba d’explicar.

Deixar clares les idees clau: No parlar sempre amb la mateixa veu, pot avorrir molt. És aconsellable utilitzar un to de veu diferent a l’hora d’esmentar les idees clau, així podem facilitar al públic el que veritablement és important d’aquest congrés.

Llenguatge adequat: Cal adaptar el llenguatge que s’utilitza depenent de l’experiència que tinguin els receptors.

Consells que cal recordar… Segurament així, tindrem més capacitat de fer una exposició sense que es noti el nerviosisme…

ESTUDI D’ÀTOMS A 500 METRES PER SEGON!

Creieu que és possible aturar àtoms que viatgen a 500 metres per segon i així poder-los estudiar? Científics dels Estats Units van demostrar que sí que és possible!

Un equip de físics de la Universitat de Texas han aconseguit aturar quasi totalment àtoms que viatjaven a 500 metres per segon. Això ha sigut possible gràcies a la manipulació dels camps magnètics de les partícules, que han sigut sotmesos a desacceleració mitjançant una variable del conegut “cañon de Gauss”. El sistema tant podría ajudar a mesurar la massa d’una partícula com és el neutrí, com possibilitzar la captura de l’hidrògen atòmic (l’àtom més senzill i abundant de la taula periòdica).

Així doncs, com que àtoms i molècules en un gas es mouen a mil kilòmetres per hora, els físics han buscat, durant anys, una manera d’alentir el seu moviment a uns quants kilòmetres per hora per poder atrapar-los i estudiar-los en profunditat.

A més, amb aquest mètode van tenir en compte que en quasi tots els elements i en un ampli número de molècules hi ha l’efecte de les forces magnètiques, propietat la qual no es va tenir en compte a l’hora d’alentir àtoms mitjançant llum làser per refredar gasos i mantenir els seus àtoms flotant o capturant-los en una espècies de “trampes per àtoms” (Treball que va tenir èxit a l’any 1997, però que disposa d’una limitació: només era efectiu per un nombre petit d’atoms).

Per tal d’aconseguir aquest resultat, els científics van construïr una variable del canó coilgun (conegut també com a arma de Gauss o rifle Gauss), que es tracta d’un canó que utilitza una successió d’electroimans per accelerar magnèticament un projectil a gran velocitat. El que han fet físics de Texas és construïr un coilgun que funciona a la inversa, és a dir, aturar projectils del tamany d’àtoms i molècules en plena trajectòria. Van ser capaços d’aturar un feix d’àtoms utilitzant una sèrie de bobines electromagnètiques pulsants. Les bobines electromagnètiques van ser enceses seguint una seqüència temporal per arribar als àtoms a una inactivitat quasi total, en la que van ser capturats en una placa!

EL MENJAR, UN ESTRÉS

Sabeu que cada vegada que el nostre cos digereix algun tipus d’aliment augmenta el risc d’estrés?

És que quan mengem, s’allibera radicals lliures, els quals són molècules que causen estrés oxidatiu en les nostres cèl·lules. Aquest estrés afecta negativament al nostre organisme i augmenta el risc de sufrir ateroesclerosis, càncer, Alzheimer, cataratas i altres patologíes.

Però, Ronald L. Prior, químic estadounidens, ha trobat una manera de contrarestar aquests efectes negatius: cal incloure en el menjar, una dosis d’aliments antioxidants. En els seus últims experiments, publicats en la revista Journal of the American College of Nutrition, demostren els efectes positius que aporta el kiwi, raïm, maduixes, cireres i prunes. A més, fa uns anys, també va demostrar que el cacau natural és un dels aliments amb major poder antioxidant. Segons Prior, un got de cacau soluble podria aportar dues vegades més antioxidant que una copa de vi, i cinc vegades més que una taça de té!

SINCRONITZEN ELS MOVIMENTS D’UN PÈNDOL REAL I UN VIRTUAL

Científics nortamericans han aconseguit per primera vegada sincronitzar els moviments d’un pèndol real i un pèndol virtual, creant el primer estat de realitat combinada en un sistema físic.

Els investigadors van introduïr dades sobre el pèndol real en el virtual, i van enviar informació sobre el virtual a un motor que regia el moviment del pèndol real. Els dos pèndols es perceben mutuament, conseguint, així que els dos sistemes es moguessin sincronitzadament com si fos un únic pèndol.

 

En altres paraules, es van introduïr paràmetres en el pèndol virtual i es va produïr una retroalimentació de la informació (que va arribar al pèndol mecànic), aconseguint que els dos sistemes es moguessin sincronitzadament, balancejant-se. Quan les distàncies dels dos pèndols eren diferents, els dos es mantenien en un estat de realitat dual, mantinguent moviments no sincronitzats. No obstant, quan la distància era similar, ambdós pèndols de sobte es percebien l’un a l’altre, sincronitzant els seus moviments!.

Encara que anteriorment ja s’havia acoplat pèndols mecànics per generar moviments sincronitzats, aquesta és la primera vegada en què s’acobla un sistema mecànic a un sistema virtual. Això ha estat possible gràcies a la velocitat informàtica de la tecnología computacional actual. I és que segons Hubler, professor de Física als Estats Units, els ordinadors són ara suficientment ràpids com per detectar la posició d’un pèndol real, calcular la dinàmica del pèndol virtual i computar una informació de tornada apropiada per el pèndol físic. Un procés que es desenvolupa en temps real…

Aquests estats de realitat combinada poden utilitzar-se per analitzar i controlar amb gran exactitud sistemes reals, els quals no podem tenir accés directe. De fet, a mesura que s’ajusten els paràmetres del sistema virtual per aconseguir la realitat combinada, els científics asseguren que es podran desenvolupar estimacions cada vegada més exactes sobre el sistema real. Aquestes combinacions perfeccionistes serviran, per exemple, per desenvolupar videojocs o simulacions de vol. A més, s’obre la possibilitat d’explorar el fet de que un món virtual pugui afectar a objectes del món físic.

Però, si els mons virtuals es converteixen cada vegades més en descripcions del món real, també podria ser un perill, ja que segons Hubler, podria arribar el moment, en una fase de transició, en el que la frontera entre realitat i realitat virtual desapareixés. Generaria problemes tals com la incapacitat de determinar què és real i què no.Per això, es necessita comprendre a fons aquesta fase de transició potencial abans de que els sistemes virtuals millorin fins el punt que realment puguin induïr transicions repentines a estats de realitat combinada.

FACEBOOK VOL EL SEU “MESSENGER”

EL PAÍS - 17/03/08

< La integración de servicios no da tregua. Facebook intentará dar una vuelta de tuerca más en esa batalla. Según informa Techcrunch, la red social está probando un nuevo servicio de mensajería instantánea que saldrá en un plazo tan corto que es posible que durante esta semana los habitantes de Facebook puedan chatear con la nueva herramienta.

De momento, se desconocen datos sobre el desarrollo la tecnología que permitirá que exista esta herramienta propia de Facebook. En un principio la bitácora que adelantó la noticia aseguraba que como Gtalk, estaría desarrollado sobre la plataforma abierta Jabber, lo que la haría compatible con otros protocolos multiplataforma como Trillian, Adium o Pidgin. Sin embargo, una actualización posterior desmentía esta posibilidad.

Otro de los medios que se han hecho eco de la noticia como The Inquierer explica lo que realmente pretende Facebook: “algo similar a lo que quiere hacer AOL con la plataforma AIM y su flamante adquisición, la red social Bebo”. >