ÉS HORA D’EXPOSAR BÉ!

Estàs a punt de fer una presentació oral, com saps com has d’actuar davant el públic? Cap a on miro? Quins gestos puc fer i quins no? Com evitar una presentació avorrida?

Per respondre a aquestes preguntes, es citen a continuació alguns consells a l’hora de fer una presentació oral davant d’un públic.

Mirar a les persones: Mai mireu el sostre, el passadís, les finestres, etc, cal que hi hagi un contacte visual amb les persones presents a l’acte. El fet de mirar a un altre lloc, pot distreure al receptor.

No planejar cap gest: Els gestos han de sortir naturals, si estan previstos poden semblar falsos. Cal que surtin amb naturalitat.

Fer riure a l’audiència: Mentre informem a l’audiència, què millor que introduïr-hi una mica d’humor? Així, els receptors probablement estiguin més interessats en el tema. Si no és així, podria semblar una presentació avorrida.

Fer col·laborar al públic: De tant en tant, cal fer preguntes al públic, així ens assegurem que estan escoltant i afavorim l’establiment d’una conversació amb el públic que podrà ser entretinguda.

Ser honest: Cal dir sempre la veritat, encara que no sigui el que el públic vulgui escoltar. Els receptors acceptaran la opinió, i la respectaran.

Moure’s una mica: Com mostraries més atenció, en una presentació en què l’emissor estigui assegut i parlant, o bé en una presentació animada? És el mateix cas, els gestos i els moviments, caminant per l’espai que es disposi augmentarà l’atenció per part del públic.

No mostrar els nervis: Cal claretat a l’hora de parlar. Si ens equivoquem, mai podem fer notar al públic els nervis, cal corregir-ho de manera natural, que no doni a entendre que el fet d’equivocar-se aporti nerviosisme i sigui un motiu pel qual no es recordi de què es parlava.

Fer pauses: No és bo parlar ràpid, perquè hi ha una possibilitat immensa de que no s’entengui el que s’estigui dient. Tampoc cal parlar lent, sinó avorreix al receptor. El que cal és fer pauses, per respirar i per deixar un temps que el públic reflexioni sobre el que s’acaba d’explicar.

Deixar clares les idees clau: No parlar sempre amb la mateixa veu, pot avorrir molt. És aconsellable utilitzar un to de veu diferent a l’hora d’esmentar les idees clau, així podem facilitar al públic el que veritablement és important d’aquest congrés.

Llenguatge adequat: Cal adaptar el llenguatge que s’utilitza depenent de l’experiència que tinguin els receptors.

Consells que cal recordar… Segurament així, tindrem més capacitat de fer una exposició sense que es noti el nerviosisme…

Deixa un comentari